Nino Bravo d'Aielo de Malferit, Juan Bau d'Aldaia, Bruno Lomas de Xàtiva com Raimon i Camilo Sesto, Francisco i Ovidi Montllor d'Alcoi. Al País Valencià (o Comunitat Valenciana, no fos cas) deuen tenir alguna cosa especial per a veus masculines especialment melòdiques.
Camilo Blanes, nom original del Camilo d'Alcoi, comença la seua afició a la música als sis anys quan s'apuntà a la coral de l'escola convertint-se en una de les veus principals. Aficionat no només a la música sinó a les arts en general -sobretot amb la pintura de Sorolla-, quan enllestí secundària es va matricular a la Facultat de Belles Arts. Tanmateix continuava amb els seu hobby musical i el 1962 va formar el seu primer grup, Los Dayson debutant a la capital madrilenya -que és el que era important pel grups d'aleshores- el 1964.
El 1968 decidí que ja tenia prou solera per a cantar en solitari, acabà la llicenciatura, i contactà amb Juan Pardo per a produir el seu primer single "Llegará el verano" (1969) amb Movieplay i amb el nom de Camilo Sexto. El tema va ser un fracàs, i això que té un ritme de cançoneta d'estiu que mola, però Juan Pardo continuà confiant amb ell i aconseguí que Camilo signés contracte amb Ariola. Amb aquesta nova discogràfica, que ja era de nivell top, publica un altre single "Buenas noches" (1970), una versió de la conegudíssima cançó de bressol de Johannes Brahms. Amb ganes de donar-se a conèixer participa al festival Canción'71 i al programa de tele Pasaporte a Dublín on començaria a gestar-se el fenomen de fans que seria Camilo Sesto ara ja amb S al cognom.
L'any 1972 publica el primer disc de llarga durada "Algo de mí" que ja li significaria, des de bon començament, el salt a la fama a Espanya i a Llatinoamèrica, per exemple, el disc fou disc d'or a Argentina abans que a l'estat espanyol i tot. En una època marcada pels festivals de cançons i on si volies ser algú en el món de la cançó melòdica n'havies de participar en uns quants, Camilo Sesto va presentar "Mendigo de amor" (1972) al Festival del Atlántico de Tenerife i "Algo más" (1972) un tema de Juan Pardo pel de l'OTI.
El segon disc de llarga durada arribaria el mateix any "Sólo un hombre" (1972) amb la cançó "Amor, amar" de Lucía Bosé. I el 1973 publica un dels seus discos més recordats "Camilo Sesto". En aquest elapé s'inclou el "Algo más" citat anteriorment amb arranjaments de Juan Carlos Calderón, un clàssic en la producció, "Hablemos de algo", la famosa ranxera "Volver, volver" que havia popularitzat Vicente Fernández, "Day after day" cantant en anglès i escrit amb Juan Pardo, "¿Quién?" i el tema potser més recordat "Todo por nada" que tot i ser una cara B de single arribà a l'1 de les llistes. El 1974 publica "Camilo" i torna un festival, aquest cop el de Viña del Mar. -no el confongueu amb el Viña Rock sisplau-. L'entrada al mercat anglès i alemany li arribà el 1975 amb el single "Melina" amb tons de sirtaki i bouzoki dedicat a l'actriu grega Melina Mercouri i inclosa al disc "Amor libre". En aquest disc també hi trobem l'èxit "Jamás".
Un altre projecte apoteòsic de Camilo Sesto arribà el 1975 amb la seua participació a l'òpera rock Jesuscristo Superstar. Una extraordinària versió d'aquesta obra extraordinària original americana de Tim Rice i Andrew Lloyd-Weber (passarà alguna cosa si dic que m'agrada més la versió castellana que l'americana?). El disc, un doble elapé que he escoltat desenes de vegades, amb producció de Teddy Bautista i Ángela Carrasco fent de Maria Magdalena (Yvonne Elliman en la interpretació original). Aquesta obra el va catapultar, ara ja definitivament, com el cantant número un del pop espanyol. Curiosament Teddy Bautista fou qui es quedà el drets d'autor de l'obra sense que Camilo veiés ni un duro. Curiosament Teddy Bautista feia el paper de Judes a l'obra. D'aquest disc es pot aprofitar absolutament tot, començant pel sublim "Getsemaní" que arribà al número 1 de les llistes o "Todo estará en paz" o "Hosanna" en la qual ja es parla de Camilo com a superstar tot i que indirectament.
Amb aquest paper al musical es consagra definitivament al món de la música. I continuen els èxits amb grans cançons amb xorro de veu com "Sólo tu" (1976) del disc "Memorias", la mateixa "Memorias", la recordada "Mi buen amor" (1977) que es va mantenir 7 setmanes al número 1 de los 40. "Y no..." (1978) del disc "Entre amigos" que va estar 4 setmanes a la posició més alta, i el baladón ideal per a ballar agarrat "El amor de mi vida" (1979). I d'aquell mateix any, també són "Ángela" un tema molt diferent dedicat a la seva companya de musical Ángela Carrasco i "Quién será". Un no parar, ja veuen.
Arriben els anys 80 i res fa pensar en què hi hagi cap canvi en la seua línia. Es continuen publicant altres èxits que arriben al capdamunt de les llistes "La culpa ha sido mia" (1980), la recordada "Perdóname"(1980) que dedicà a sa mare pocs mesos després d'haver perdut son pare, "Amor no me ignores" (1981), "Devuélveme mi libertad" i "Mi mundo, tú" (1983). Potser el punt d'inflexió li arribaria amb "Amanecer 84" (1984) que tot i vendre més de 40 milions de discos i tenir algun èxit amb el tema "Amor de mujer" -que ja em perdonaran però me recorda tant l'"Amor de hombre" de Mocedades...- li suposaria un inici del descens de la seua popularitat. De fet, amb el disc "Agenda de baile" (1986) el cantant es pren un descans fins als anys noranta quan torna amb "A voluntad del cielo" (1991).
L'any 1997 publica un disc de grans èxits "Camilo superstar" que faria redescobrir el "Vivir así es morir de amor" publicat originàriament el 1978 dins de l'àlbum "Sentimientos". Hi ha una versió extraordinària d'aquest single en una edició numerada per a col·leccionistes que és una delícia. La cançó fou remesclada el 2018 per la Casa Azul del Guille Milkyway per a commemorar el 40è aniversari de la seua gravació original. A finals de la dècada dels 90 i amb l'ajuda de Javier Cárdenas, Alfons Arús i els seus programes, Camilo Sesto es convertí en un personatge caricaturesc que derivaria l'any 2002 amb el "Mola mazo". Aquestes últimes versions li van obrir les portes dels pubs i les discoteques de l'època fent que la canalla de quinze anys el descobrís.
Tanmateix l'any 2000 va gravar, juntament amb Pablo Abraira i Isabel Patton, una versió castellana del musical "El fantasma de la ópera". El dia de la presentació els advocats de Lloyd Weber van interrompre l'acte i es van endur tot el material.El 2016, en el disc "Camilo 70" que publicava per celebrar els seu setanta aniversari, s'incloïa la fricada de "Padre nuestro" amb veu del papa Francesc i que és la versió espanyola d'una cançó del musical Il primo Papa. potser volia tornar a fer ressorgir el Jesuscristo Superstar.
Ara, com ja bé deuen saber, amb 72 anys ens ha deixat aquest cantant de bona veu a causa d'una insuficiència renal. I, vaja, com veuen no tot és el "Vivir así es morir de amor"... m'han sortit fins a trenta cançons indispensables.
Articles relacionats:
- Javier Krahe.
- Bulldog.
- Los Ángeles.