Bonnie Pointer - Heaven must have sent you

Ruth, Bonnie i June Pointer, les germanes Pointer, eren filles d'un pastor predicador protestant d'East Oackland (Califòrnia), i es dediquen a cantar gospel i temes religiosos a l'església. Quan la quarta germana, Anita, deixa la seua feina de secretària decideixen dedicar-se seriosament al món de la música.

I ho comencen a fer l'any 1971, quan les agafa el promotor Bill Graham (Jimi Hendrix, Santana, Led Zeppelin...) i el productor David Rubison i les posa com a coristes en les sessions de gravació de Boz Scaggs, Elvin Bishop, Dave Mason o Taj Mahal. En tot això arriben a un acord amb ABC i aconsegueixen debutar amb el seu nom l'any 1973 amb l'elapè "Pointer Sisters" que arriba a ser disc d'or. El tema més destacat és "Yes we can can" en una barreja de funk i jazz i bebop i...

Amb una imatge i música propera als anys quaranta -només cal veure la següent portada- i amb un tipus de jazz de veus harmòniques publiquen el segon disc "That's a plenty" (1974), en el qual s'inclou l'èxit "Fairytale" un tema mig country escrit per Bonnie i June que guanya el Grammy a la millor interpretació vocal. El boom de la cançó fou tant que ni més ni menys que Elvis Presley ja a les últimes en va fer una versió. Aquesta fama les donà la versatilitat necessària per participar a la pel·lícula Car Wash i anaven fent temps amb un disc en directe "Live at the Opera House"(1974) a l'Opera House -evidentment- de San Francisco.

El tercer disc va ser "Steppin'" (1975), un disc desapercebut en l'imaginari musical col·lectiu -jo el primer, reconec que no l'havia escoltat fins avui o si més no no n'era conscient-, però que té alguna cosa interessant. Començant per "I ain't got nothin' but the blues" que és un tribut a Duke Ellington, "How long (Betcha' got a chick on the side)" un tema d'Anita i Bonnie que a mi me sonava per les Salt'N'Pepa! A més, revisant els crèdits del disc hi apareixen Stevie Wonder i Herbie Hancock. Amb uns grans èxits i el disc "Having a party" (1977), aquest sí força fluix, acaben una primera etapa.

I és que per un desengany amb la discogràfica ABC l'abandonen el 1977 i la germana Bonnie deixa el grup per gravar en solitari un disc sense títol però conegut com el disc roig amb una bon tema que sembla que tingui connotacions nadalenques com "Heaven must have sent you" (1978). Bonnie va fer fortuna ajuntant-se amb un productor de la Motown, Jefrey Bowen, que la va endollar cap allí oferint-li el millor que tenien en aquell moment, la producció de Berry Gordy. Amb Motown enregistraria un altre disc, el de color lila, versionant clàssics de la factoria Holland-Dozier-Holland com "I can't help myself" (1980) i altres temes popularitzats per Martha and the Vandellas"Jimmy Mack", "Nowhere to run"... Ja fora de Motown Bonnie va publicar "If the price is right" (1984) i "Like a Picasso" (2011). I el single de la peli Heavenly bodies, "The beast in me" (1984).

A causa del seu gran talent i originalitat, les Pointer Sisters -sense la pobra Bonnie- es converteixen en un dels pocs grups femenins de color de rock'n'roll amb èxit. Amb "Special things" (1980) aconsegueixen el segon disc d'or gràcies sobretot a un gran single que es col·loca en el dos de les llistes EUA "He's so shy". I els èxits continuaven amb "Slow hand" -res a veure amb Clapton- del disc "Black and white"(1981). Amb "Break out" (1984) arriben a ser disc de platí. El single "Automatic" arriba al 2 UK, "Jump" -tema pel qual guanyen un altre Grammy per interpretació vocal-i "Neutron dance" que sortia a Superdetective en Hollywood tornen a repetir èxits. I el tema més més recordat "I'm so excited", que en el seu dia no pujà més de la posició 9 en llistes i que l'últimament sobrevalorat "Resistiré" del Duo Dinàmico en pren connotacions, no li troben?. O per acabar aquesta col·laboració amb el cantant de country Clint Black amb qui interpreten el "Chain of fools" (94) d'Aretha Franklin. Vaja, que el gran èxit del grup va arribar quan va marxar Bonnie.

Bonnie es va tornar a unir amb les seues germanes en comptades ocasions, l'any 1994 quan el grup aconseguí una estrella en el glamurós Passeig de la Fama de Hollywood, el 1996 en una actuació a Las Vegas i el 2006 quan juntament amb Anita van cantar el tema "Feels like June" en honor a la seua germana June que havia mort de càncer.

La germana dissident, Patricia Eva Bonnie Pointer, va morir dilluns als 69 anys a causa d'un infart.