Radio Futura - Enamorado de la moda juvenil

Quan el locutor i pinchadiscos (no queda bé anomenar-lo DJ en aquest cas) Gonzalo Garrido encara no havia popularitzat la paraula movida i la nova formada de grups del pop espanyol era encara molt reduïda, ja n'hi havia tres que fitxaven per grans discogràfiques: Nacha Pop, Alaska y los Pegamoides i Radio Futura.

Radio Futura era el grup que ideà el pintor, publicista i teclista Herminio Molero, format per ell mateix, Kike Sierra a la guitarra i Javier Pérez Grueso a la bateria però liderat pels germans Luis y Santiago Auserón. A finals de 1979 van començar a actuar en petits locals madrilenys i Hispavox s'hi va fixar. El seu debut va ser justament el 12 de octubre de 1979 en un congrés de ciència ficció en l'Ateneo de Madrid.

El seu primer disc enregistrat immediatament fou "Música moderna" (1980) i el seu primer himne "Enamorado de la moda juvenil". El disc era produït per Honorio Herrero, component d'Aguaviva i de la Charanga del Tio Honorio, amb aquestes referències podia semblar que no aniríem gaire lluny però quedà un disc prou modern pel que era aquella època.

La portada del disc és força coneguda i colorista, amb un fons groc (sediciosos!) feia destacar les tonalitats roges i negres de la banda. En la contraportada van utilitzar un logotip que, curiosament, no tornarien a fer servir cap altre cop: un cercle que enllaça les inicials R i F del nom del grup.

Les cançons del disc són:

"Enamorado de la moda juvenil", l'himne dels joves madrilenys d'inicis dels vuitanta.
"Ivonne" inclou la col·laboració de Carlos Berlanga de Los Pegamoides cosa que li dona un cert so a Alaska.
"Cinco semanas en globo" amb unes harmonies vocals inèdites i que no sé si fan servir els Radio Futura en cap altra cançó.
"Zombi"
"Jarama" amb una llarga introducció instrumental.
"Divina", l'única cançó del disc no escrita per la banda i que és una versió del "Ballroom of Mars" de Marc Bolan. Un altre èxit del disc.
"Regreso a las minas del rey Salomón"
"Muchachita", un tema rítmic amb sons d'efectes especials.
"Trepidación" amb col·laboració de Carlos Berlanga també.
"La máquina", un experiment estrany.

Tot i els dos grans èxits del elapé van tenir la mala sort que en aquell època encara eren pocs els introduïts dins d'aquesta nueva ola futura. De fet eren tan pocs encara que els resultats comercials no van satisfer gens a Hispavox fent que Radio Futura iniciés una travessia pel desert de quatre anys. En aquests temps es van reorganitzar perquè la part més artística del grup com eren Herminio Molero i Javier Furia Pérez Grueso van abandonar el grup deixant absolutament tot lideratge als germans Auserón i Enrique Sierra.

Ja més acostumats a aquesta nova new wave i amb influències dels Talking Heads, els Radio Futura van començar un èxit comercial en vendes, singles, gravacions a Londres i Nova York i mescles de sons llatins.

Quan Javier Furia -el ros amb una icònica imatge- va abandonar la formació va col·laborar, tot i que no de forma oficial com a component del grup, amb Alaska y los Pegamoides, Dinarama o Kaka deLuxe i amb Paco Clavel i amb Almodóvar and McNamara. L'amistat amb Pedro el feu participar en pel·lícules d'Almodóvar com "Laberinto de pasiones" i "Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón". Professionalment s'ha dedicat al món de la pintura.

Javier Pérez Grueso ha mort aquest dijous a Madrid.